L’IMPERI ROMÀ

lloba-capitolinaRoma va ser fundada al segle VIII a.C. i governada per una Monarquia fins el segle VI a.C. quan els seus habitants van expulsar els monarques i es van constituir en República. Roma es va apoderar de les terres que s’estenien des de la Península Ibèrica fins a l’Orient, i va abraçar tot el mar Mediterrani (Mare Nostrum). A partir del segle I d.C. Roma es va transformar en un Imperi que va entrar en crisi a partir del segle III i va patir el setge dels pobles bàrbars. El 476 Roma va ser conquistada i l’Imperi va desaparéixer.

 

 

 

1. Els orígens de Roma

1.1. L’origen històric.

Al II mil·lenni a.C., la Península Itàlica era ocupada pels llatins (al centre), els etruscs (al nord) i els grecs (al sud). A mitjan segle VIII a.C., algunes tribus de llatins es van agrupar a les ribes del riu Tíber i van alçar poblats sobre set puigs, que van ser l’origen de la ciutat de Roma.

ETAPAS ROMA

1.1.2 La llegenda: Enees, Ròmul i Rem.

Clica i descubreix el viatge d’Enees

La seva història va començar amb el destronament de Numitor rei d ‘Alba Longa pel seu germà Amuli, que el va expulsar de la ciutat i a la seva filla Rea Sílvia va ordenar-li que fos Vestal (sacerdotessa de Vesta) perquè no pogués tenir cap fill i perillés el seu temps al tron.
Però un dia el déu Mart se li va aparèixer a Rea Sílvia, que temps després va tenir dos fills Ròmul i Rem. Per por del que Amuli podia fer Rea Sílvia els va abandonar en el riu on una lloba els va trobar i els va cuidar fins que un pastor se’ls va endur a casa. Quan van tenir la suficient edat per saber del seu passat i van estar preparats, van anar a destronar Amuli i, un cop aconseguit,van tornar el tron al seu avi Numitor.
Ells decidiren fundar una nova ciutat, però hi havia el mateix problema que abans: eren dos germans i per tant un havia de regnar i l’altre no.
Per decidir-ho van pujar un al mont Palatí i l’altre a l’Aventí: així els déus escollirien qui havia de ser rei. Sobre el cap de Ròmul van volar més voltors que sobre el de Rem per tant ja estava decidit. Llavors Ròmul va delimitar la seva ciutat i va dir que qui creués aquell limit seria mort. Rem, molt enfadat per no ser escollit, va travessar aquell limit i tal com havia dit Ròmul, Rem va morir. Amb això la nova ciutat va ser anomenada Roma i va anar creixent i cada vegada semblava més una ciutat. I aquesta és l’història de la fundació de Roma.

 

 

2. L’època de la monarquia.

503px-Italy_400bC_es.svg

Durant els primers temps Roma va ser una Monarquia: el rei, que tenia els poders màxims, governava amb l’ajuda d’un Senat. Roma va tenir set reis; els quatre primers, llatins, i els tres últims, etruscs, són els que van engrandir Roma i la van millorar amb l’edificació de ponts nous, aqüeductes, clavegueram, muralles… L’últim rei, Tarquí el Superb, va ser deposat i exiliat el 510 aC, després d’haver comès seriosos abusos. El Senat va determinar que cap altre rei governaria Roma i es va establir el sistema republicà.

 L’antiga religió dels romans.

La població de la Roma primitiva era molt religiosa: van divinitzar els fenòmens i les forces de la naturalesa (numina). Els llocs de culte més antics eren els boscos sagrats (luci). També era important el culte privat a les divinitats domèstiques (lares), que es feia en petits altars dins de les cases (lararis).

Més endavant, a la darrera part de la República, els romans escrigueren històries sobre els seus déus equivalents a la grega.

asdf

 

 

3. La Roma Republicana.

republica roma

 

Patricis i plebeus.

A la Roma republicana, els ciutadans gaudien de diversos drets segons el grup social al qual pertanyien. Els patricis eren famílies aristocràtiques, grans propietaris de terres descendents dels fundadors de Roma, i que tenien a les seues mans el govern de la ciutat. Els plebeus, el grup més nombrós, incloïa els llauradors, els artesans i els comerciants que no tenien propietats ni tampoc drets polítics.

La lluita per la igualtat.

Durant els primers anys de la República, els patricis van formar un govern aristocràtic: només ells elaboraven i coneixien les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics. Durant dos-cents anys els plebeus van lluitar per obtenir els mateixos drets que els patricis. A partir del segle V a.C. van tenir una resposta a algunes de les seues demandes: dret a elegir un representant (tribú de la plebs), així com la compilació escrita i pública de les lleis de Roma (Llei de les Dotze Taules), etc.

captura-de-pantalla-2012-07-18-a-las-22-49-48
Assemblees i magistrates.

El govern de la República romana es fonamenta en tres institucions:

-els comicis (reunió de ciutadans romans per a votar lleis i elegir magistrats),

-els magistrats (governaven la ciutat, els més importants eren els cònsols)

-el Senat (era el centre de la vida política, ratificava les lleis aprovades pels comicis i resolia els afers de política exterior i de finances).

 

4. Roma a la conquista del Mediterrani


4.1. L’expansió de Roma.

El creixement de la riquesa i un exèrcit nombrós i eficaç van permetre a Roma la conquista de molts territoris. Entre el 500 i el 250 a.C, la ciutat de Roma va conquistar la Península Itàlica. Entre el 264 i el 146 a.C.es va enfrontar als cartaginesos, en les anomenades guerres púniques, i va conquistar el Mediterrani occidental. Entre els segles II a.C. i I d.C., les legions romanes van conquistar el Mediterrani oriental i van completar l’ocupació a Hispània, la Gàl·lia i Britània a l’Occident.

 

Clica per veure la Conquesta Romana del Mediterrani

 

guerras punicas

 Mira el video per conèixer al gran general cartaginès Hanníbal de Cartago

 

La crisi de la República Romana (Segle I a.C)

crisis_republica

Les conquistes van aportar grans riqueses a Roma, però també van generar grans desigualtats socials. Una gran part dels agricultors es va arruïnar quan va haver d’abandonar les terres per a servir a l’exèrcit. Els perjudicats per les conquistes van protagonitzar conflictes socials (revolta dels germans Grac) per a demanar un repartiment millor de la riquesa. La crisi del segle I a.C. va provocar que el Senat i els magistrats donaren el poder als caps militars (dictadors) que es van enfrontar entre ells i van generar violentes guerres civils. Un d’aquests militars, Juli Cèsar, proclamat dictador perpetu (48 a.C.), va ser assassinat per aquells que veien com perillava el seu poder (44 a.C.).

 

5. L’Imperi Romà

5.1. Octavi August, emperador.

Octavi August, fill adoptiu de Juli Cèsar, va inaugurar un sistema nou de govern: l’Imperi. Va concentrar en la seua persona tots els poders civils i militars que abans exercien els magistrats. Va ser nomenat cònsol vitalici i cap de l’exèrcit (emperador), redactava les lleis (edictes) i es va convertir en la primera autoritat religiosa (pontífex màxim).

5.2. L’organització de l’Imperi.

imperio1

El Senat, els magistrats i els comicis van continuar existint, però només tenien un paper simbòlic. L’emperador designava tots els càrrecs importants que dirigien l’Imperi. Per a aplicar i transmetre les seues ordres es va crear el Consell imperial. Els territoris que es van incorporar a l’Imperi es van organitzar en províncies, que tenien al capdavant un governador.

5.3. Dos segles de pax romana.

Roman_Republic_Empire_map

Durant els segles I i II d.C., l’Imperi va aconseguir la màxima expansió i prosperitat (pax romana).

La prosperitat es va estendre per les províncies romanes, la producció va augmentar i les províncies es van anar especialitzant en productes determinats. Roma es va convertir en una gran ciutat de més d’un milió d’habitants. L’any 212, l’emperador Caracal·la va concedir el dret de ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi.

BathsOfCaracalla

 

6. La prosperitat agrícola i comercial

ECONOMIA-ROMANA

6.1. Les explotacions agrícolas.

Els romans van introduir l’arada, els molins per a premsar oli i vi, nous sistemes de regadiu i el cultiu de productes nous: fruiters, hortalisses, cereals… En totes les províncies van aparéixer colònies agrícoles, amb llauradors que explotaven la terra per a la subsistència pròpia. També es van estendre els latifundis, que eren treballats majoritàriament per esclaus. L’explotació agrícola es feia al voltant d’una casa de camp (vil·la) amb una gran quantitat d’edificacions: casa del propietari, quadres, graners…

vil·la-romana

6.2. Les relacions comercials.

Durant els primers segles de l’Imperi, el comerç entre les províncies es va veure afavorit per la pau interna, la seguretat en les comunicacions i per l’augment de la producció. Els romans disposaven de calçades magnífiques que unien Roma amb totes les províncies. El comerç internacional es feia essencialment per via marítima: Òstia, Antioquia i Alexandria eren els ports més importants. L’existència d’una moneda sòlida i comuna arreu de l’Imperi va ajudar el desenvolupament comercial.

184470_jpg_1

 

 

7. Una societat urbana

7.1. Les ciutats, centre de l’Imperi.

Roma va ser un Imperi de ciutats; se’n van fundar centenars i totes tenien una estructura semblant. Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l’administració, i el centre econòmic on es feien les activitats artesanals i comercials. A més, les ciutats van homogeneïtzar els habitants de totes les províncies i van contribuir a la romanització de l’Imperi.

Clica per veure com eren els habitatges romans?

 

7.2. Els grups socials.

Els habitants de l’Imperi estaven dividits en grups socials amb drets desiguals, tot i que la societat romana era oberta i permetia l’ascens social. La majoria d’homes lliures tenien la ciutadania romana: no pagaven impostos, tenien drets polítics i estaven protegits per les lleis. Per davall d’aquests, hi havia els llauradors i la plebs urbana que, quan no tenien treball, vivien de les subvencions i de les diversions de l’Estat (pa i circ). Els esclaus no tenien llibertat ni drets, i el seu amo podia vendre’ls i llevar-los la vida.

sociedad romana imperio

 

 

 

8. La crisi de l’Imperi Romà

crisissigloiiiyfinimperio

8.1. L’Imperi entra en crisi.

Clica per veure l’ explicació

A partir de segle III d.C., l’Imperi va haver d’enfrontar-se a una sèrie de problemes. Les fronteres es van tornar insegures a causa dels atacs continuats dels pobles germànics (bàrbars). L’autoritat imperial es va afeblir i van sovintejar les revoltes contra l’emperador. A aquests problemes es van afegir els problemes econòmics.

8.2. La divisió de l’Imperi.

L’any 395, per facilitar-ne la defensa, l’emperador Teodosi va dividir l’Imperi entre els seus fills, Arcadi i Honori. A partir d’aquest moment van quedar separats l’Imperi Romà d’Occident i l’Imperi Romà d’Orient. A l’Imperi d’Orient (Bizantí) l’emperador va saber mantenir l’autoritat i defensar les fronteres, així l’Imperi va sobreviure. En canvi, a Occident, la decisió de Teodosi va ser insuficient per a salvar l’Imperi.

 

Anuncios

2 comentarios en “L’IMPERI ROMÀ

    1. Hola Junzhe. Busca al Llibre Octavi August, el primer emperador de Roma.

      I aquesta època inicial de L’ Imperi amb Octavi August fins arribar a màxima expansió amb Trajà és el que es coneix com a PAX ROMANA

      Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s