Imperi Romà d’Occident

L’imperi Romà d’Occident és l’estat successor de l’Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l’imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

invasionesEuropa_germ_nicas

Alaric

El 395, en morir Teodosi, els visigots trencaren la seva aliança amb Roma; Alaric va atacar Constantinoble; va ser rebutjat i tot seguit,  va assolar Grècia (395 i 396), saquejant Corint, Argos, Esparta i Mègara, i salvant-se Atenes gràcies a la paga d’un quantiós rescat. el nou emperador d’Orient, Arcadi, per por què tornessin, va donar a Alaric les insígnies de governador d’Il·líria i el títol de Magister Militum per Illyricum, amb la qual cosa va aconseguir cinc anys de pau (396 a 401). Alaric fou proclamat rei pels visigots el 398.

Però el 410 no li van poder lliurar les 4.000 peces exigides i Alaric va ordenar saquejar la ciutat. Tal fet va ser vist pels propis romans com la fi d’una era i un ultratge inimaginable, ja que l’antiga gran capital del vell Imperi queia ara saquejada pels bàrbars. Feia més de set segles que a Roma no hi entrava un exèrcit estranger.

Alaric I es va dirigir després a Nàpols amb intenció d’embarcar cap a Àfrica, però va morir pel camí. Sorprenentment Gal·la Placídia, germana de l’emperador Honori (refugiat a Ravenna), que havia estat capturada a Roma, va aconseguir convèncer els visigots perquè signessin la pau i s’aliessin amb els romans. Va segellar aquesta aliança casant-se amb el nou rei visigot, Ataülf

 

Els huns i Atila

800px-Attila_MuseumL’any 451 l’afebliment de l’Imperi era evident. El rei dels huns Àtila havia estat arrasant Europa i l’Imperi d’Orient. Una carta d’amor per part de la germana de l’emperador occidental, (Valentinià III), Honòria, demanava al bàrbar que la rescatés dels murs de Roma i es casés amb ella. Àtila, veient els avantatges que això podria comportar, va marxar contra Roma.

El general romà Flavi Aeci, conegut com «l’últim gran romà», va marxar cap a la frontera, a la Gàl·lia, i va establir aliances amb diferents tribus bàrbares (visigots, francs, alans, burgundis i sàrmates) en el que s’estima un exèrcit d’uns d’entre 100.000 i 200.000 homes. Àtila, amb un exèrcit numèricament superior, format per huns, ostrogots, gèpids,hèruls i turingis, de mig milió d’homes, va avançar. Va ser així com el 20 de juny de l’any 451, es van enfrontar en la impressionant Batalla dels Camps Catalàunics seria èpica. Es calcula que les baixes van ser quantioses en ambdós bàndols, sent un total de 300.000 morts. La victòria s’inclinaria a favor de Roma, després de derrotar a un, fins llavors, invencible Àtila.

 

 

L’any 452 Àtila llançaria una poderosa contraofensiva que el portaria fins a les mateixes portes de Roma. Allà, el papa Lleó I es va reunir en secret amb ell, i després d’això, Àtila va ordenar la retirada de les seves tropes sense cap explicació. Encara no se sap què va passar entre ells dos, encara que probablement Àtila es retirés a causa de la fam i epidèmies que patia el seu exèrcit, i que li impediria mantenir un setge sobre Roma.

Poc després, les forces d’Àtila serien aniquilades per una gran pesta i els huns desapareixerien.

 

L’últim emperador romà

 

news amicus 06Juli Nepot (Julius Nepos) fou el penúltim emperador de l’imperi Romà a l’Occident (del 474 al 475)i per intentar parar l’avenç dels pobles bàrbars va enviar un exèrcit contra els visigots sota la direcció d’Orestes. Aquest, en lloc d’usar les tropes per combatre als visigots, es va rebel·lar i va marxar contra Ravenna on estava Nepot, amb la intenció de destronar-lo i proclamar-se en el seu lloc. Nepot, que no tenia forces militars, va fugir a Dalmàcia (on es va sostenir fins al seu assassinat el 480) i Orestes va entrar a Ravenna i va proclamar Emperador al seu propi fillRòmul August, menor d’edat, conservant ell mateix el poder efectiu com a regent el 475.

Un any després, el soci d’ Orestes, el cacic alemany Odoacre es va aixecar en contra seva i van entrar en guerra. Odoacre  va destruir a l’exèrcit romà, va executar a Orestes i va forçar a Ròmul a lliurar la seva corona, acabant amb l’Imperi Romà Occidental. Ròmul va ser exiliat i va desaparèixer de la història.

 

LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC.

Amb l’enfonsament de l’Imperi Romà es va fragmentar la unitat cultural del Mediterrani.

A la zona occidental, l’Imperi Romà va desaparéixer com a conseqüència de les invasions bàrbares i hi van sorgir nombrosos regnes germànics.

 

Els regnes germànics

Després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, diversos pobles bàrbars van ocupar l’espai de l’Imperi i van formar regnes independents. Quan van ocupar les terres de l’Imperi Romà, els pobles germànics no van imposar la seua forma de vida a les poblacions conquistades. El llatí va continuar essent la llengua oficial i de mica en mica van anar assimilant les lleis romanes més complexes. També el cristianisme va acabar imposant-se com a religió oficial.

  • OSTROGOTS 
    • 220px-Ostrogothic_KingdomEls ostrogots són un dels pobles germànics. Els ostrogots van ser un poble germànic procedent de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. El seu nom significa “gots de l’est”, en oposició als de l’oest, elsvisigots. Van establir el seu regne al voltant del Mar Negre.A les primeres èpoques, van ser vassalls dels huns, fins a la mort del seu líder Àtila. Llavors van entrar en diversos pactes amb l’imperi Romà. De fet, el seu gran rei, Teodoric, era també cònsol de Roma. Els ostrogots van envair part d’Itàlia i laGàl·lia, però van ser derrotats per les tropes bizantines.
  • VISIGOTS 
    • histo_visigotsAlaricIIEls visigots eren el poble més romanitzat d’entre els pobles germànics (malnomenats bàrbars) que s’havien fet un espai en el si de l’Imperi Romà. Entre el 376, quan van creuar la frontera del Danubi, i el 507, quan, després de la seva derrota a mans dels francs de Clodoveu a la Batalla de Vouillé, van haver de renunciar als seus establiments en el sud de la Gàl·lia per instal·lar-se definitivament a la Península Ibèrica, a Hispània, havien passat més d’un segle de peregrinatge per les terres de l’Imperi, familiaritzant-se amb les seves estructures. En conseqüència, els visigots havien adquirit un vernís de romanització, convertint-se fins i tot al cristianisme
  • FRANCS
    • 450px-Franks_expansionEls francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d’Europa. Després de diverses aliances amb l’imperi Romà, van establir-se en l’actual França i en una regió d’Alemanya, essent el germen d’aquests dos països. El poble franc es va estendre en diversos regnes medievals des del sud dels Pirineus.
  • ALAMANS
    • Els alamans, van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba
  • ANGLOSAXONS
    • Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l’est de Gran Bretanya al començament del segle V de la nostra era

regnes-germanics

La ruralització d’Occident

La desaparició de l’Imperi Romà va crear un clima d’inseguretat a Occident. La inseguretat en les comunicacions va ser la causa de la desaparició de l’activitat comercial; la població va abandonar les ciutats i va buscar refugi a les grans explotacions agràries. Aquest empobriment general va paralitzar les obres públiques. La producció de cultura, la lectura i l’escriptura van quedar reduïdes a grups de clergues i monjos.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s