L’ISLAM I AL-ÀNDALUS

L’islam és una religió monoteista que creu en un Déu únic. Va ser transmesa als éssers humans mitjançant el profeta Mahoma.

Després de la mort de Mahoma, els àrabs van escampar l’islamisme per Àfrica, Àsia i part d’Europa. En la seua expansió, els musulmans van començar l’any 711 la conquista de la Península Ibèrica.

 

S’hi van quedar fins a l’any 1492. L’Estat que els musulmans van crear a la Península Ibèrica va rebre el nom d’Al-Andalus.

 


 

1. L’APARICIÓ DE L’ISLAM

1.1. Mahoma, profeta de l’islam.

L’islamisme va nàixer a Aràbia. Els seus habitants eren politeistes i tenien a la Meca un centre religiós important, on es conserva la pedra negra de la Kaaba.

 

4135440973_e407cfb077_o
La tradició musulmana recollida expressament en l’Alcorà diu que la Kaaba va ser construïda fa 4.000 anys per Abraham (Ibrahim) i el seu fill Ismael (Ismail) en el mateix lloc on Adán va edificar el primer temple o casa de Déu que va anar miraculosament hissat als cels abans del Diluvi Universal. També van col·locar en la cantonada oriental de l’edifici la Pedra Negra que els va lliurar l’arcàngel Gabriel. Una vegada que va estar acabat el temple, Al·là va ordenar a Abraham que convoqués a tota la humanitat per visitar la Kaaba. És per això que quan un musulmà la visita, exclama: “Heme aquí: Ho, Senyor!.” Els musulmans diuen que la pedra va descendir a la terra més blanca que la llet, però els pecats dels fills d’Adán la van tornar negra.

Mahoma (Abu l-Qāsim Muḥammad ibn ʿAbd Allāh al-Hāšimī al-Qurayšī) va nèixer a la Meca cap a l’any 570 i va quedar orfe molt aviat. Va ser educat pel seu oncle.
mahomaEl primer miracle que es narra sobre Mahoma explica que l’Arcàngel Gabriel va descendir i va obrir el seu pit per treure el seu cor. Va extreure un coàgul negre d’aquest i va dir «Aquesta era la part per on Satán podria seduir-te». Després ho va rentar amb aigua del pou de Zamzam en un recipient d’or i va retornar el cor al seu lloc. Els nens i companys de joc amb els quals es trobava van córrer cap a la seva nodrissa i van dir: «Mahoma ha estat assassinat»; tots es van dirigir a ell però van descobrir que estava viu
Segons la tradició, un dia l’arcàngel Gabriel li va anunciar que ell era el nou profeta d’Al·là (Déu en àrab) i havia de predicar una nova religió: l’islam.

 


 

A l'edat de 35 anys, Mahoma, va prendre el costum de retirar-se i estar tot sol fora de la Meca, per meditar i fer contemplació i en aquest estat va fer el contacte amb la deïtat a través de l'Ángel Gabriel. Es diu que Mahoma tenia 40 anys quan va començar a retirar-se al desert i a romandre dies sencers en una cova de la muntanya *Hira, on va creure rebre la revelació de Déu -Al·là-, que li parlava a través de l'arcàngel Gabriel i li comunicava el secret de la veritable fe.
Es diu que Mahoma tenia 40 anys quan va començar a retirar-se al desert i a romandre dies sencers en una cova de la muntanya Hira, on va creure rebre la revelació de Déu -Al·là-, que li parlava a través de l’arcàngel Gabriel i li comunicava el secret de la veritable fe.

La cova de Hirà , sagrada per als musulmans, està situada a la muntanya Jàbal an-Nur (“Muntanya de la Llum”), prop de la Meca, a la
La tradició islàmica explica que el profeta Muhàmmad hi passava un mes cada any i que va ser on va rebre per primer cop la visita de l’arcàngel Gabriel i la primera revelació divina de les que constituirien l’Alcorà.

1.2. L’hègira.

Mahoma va explicar als habitants de la Meca el que Al·là li havia transmés, però el seu missatge no va ser ben acceptat i va ser perseguit per les seues idees.
Mahoma va abandonar la Meca per refugiar-se a la ciutat de Medina l’any 622: és l’anomenada hègira o fugida, data que marca l’inici de l’era musulmana. Mahoma va aconseguir convertir els habitants de Medina a la nova religió, i amb la seua ajuda va atacar la Meca el 630, i va destruir els ídols antics. Quan va morir, l’any 632, Mahoma havia dominat tot Aràbia.


2. L’ISLAM

 

2.1. La religió islàmica.

 

AndalusQuranL’Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans i conté les veritats que Al·là va revelar a Mahoma. Consta de 114 sures o capítols, dividits en versicles. Els musulmans són monoteistes. Creuen en un Déu únic, Al·là. Déu va enviar Mahoma, el seu profeta, per recordar als homes la llei que han de complir. L’islam presenta dues grans tendències: el sunnisme i el xiisme.

El sunnisme ( “gent de la tradició [de Muhàmmad] i la comunitat”) és la branca principal de l’islam, representant prop del 90% dels musulmans. Són els seguidors de la sunna (“recte camí o costum”), és a dir, de l’exemple personal donat pel profeta Muhàmmad que consideren com infal·lible.

El xiisme (“partit d’Alí” o “facció d’Alí”) és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

Com els altres corrents de l’islam, es basa en els ensenyaments de l’Alcorà i en el missatge del profeta Muhàmmad. Però només accepta com a guies religiosos els qui es consideren descendents de la família del Profeta a partir de la seva filla Fàtima i del seu cosí Alí. Aquests descendents són els imams, als quals s’atribueix una autoritat política i espiritual especial sobre la comunitat.


 

2.2. L’islam, un codi de conducta.

L’islam sosté alguns principis bàsics d’organització social, econòmica i política. El poder només pertany a Déu, i els qui l’exerceixen són els seus delegats. Els dirigents són alhora caps polítics i religiosos. S’anomenen califes. La propietat té un caràcter religiós. Tots els béns pertanyen a Déu i els homes únicament són els seus usuaris. La justícia ha de ser aplicada seguint les normes de l’Alcorà. L’organització familiar es regeix pels textos sagrats.

 

3. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM 

 

MAPA

3.1. La primera expansió: el califat omeia de Damasc.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

L’any 644 els exèrcits musulmans ja controlaven Egipte, Síria i l’Iraq, i es llançaven a dominar Líbia i l’Iran. Cap a occident ocuparen el nord d’Àfrica, van travessar la Península Ibèrica i s’endinsaren a França. Allà van ser derrotats a Poitiers, el 732. Cap al nord van penetrar fins a Constantinoble. Van penetrar per l’Àsia central i van travessar el riu Indus. Els territoris conquistats van restar fins a l’any 750 sota l’autoritat dels califes de la dinastia omeia.

 

3.2. La consolidació de l’islam.

A partir de l’any 750, la família dels abbàssides de Bagdad van derrotar els omeies i fundaren una nova dinastia califal. A partir del segle IX, la propagació de l’islam es va produir mitjançant l’influx que navegants i caravaners van exercir en molts llocs del món. Però els abbàssides van anar perdent el control sobre aquests territoris. Algunes províncies van aconseguir la independència religiosa. Al segle XIII, els mogols van imposar la seua autoritat sobre una bona part de les terres musulmanes. Més tard l’Imperi Turc va exercir el seu domini fins al segle XIX.

3.3. La integració dels pobles conquistats.

Tot i que la conquista es feia en nom de la religió, es permetia als pobles conquistats que practicaren la seua religió. Els cristians i els jueus gaudien de la condició de minoria protegida. Durant els segles següents, com que els musulmans gaudien d’avantatges socials i econòmics, la majoria dels habitants dels territoris conquistats es va convertir a l’islamisme.

4. L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ÀNDALUS

 La conquesta.

Rey_godo_35_RODRIGOEls exèrcits musulmans van iniciar la conquista de la Península Ibèrica l’any 711. Conquistaren el regne visigòtic. Els visigots, ja afeblits a causa de baralles internes, van ser incapaços d’encarar-s’hi.
El rei visigot Roderic va morir a la batalla de Guadalete i les seues tropes es dispersaren. Els exèrcits musulmans van avançar ràpidament i ocuparen les principals ciutats d’Andalusia i Toledo, capital del regne visigòtic.
En set anys van controlar tota la Península, llevat de les zones més muntanyoses o despoblades.

L’emirat dependent de Damasc.

Una vegada controlat el territori, que els musulmans van anomenar Al-Andalus, es va convertir en una província o emirat dependent del califat omeia de Damasc. La capital de l’emirat es va establir a la ciutat de Còrdova i van nomenar un valí (governador), que hi exercia el poder.
Els exèrcits musulmans van continuar la conquista més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats a Poitiers (732) i es replegaren definitivament a la Península.

L’emirat independent.

AUA20755A mitjan segle VIII, l’últim membre de la família omeia, Abd al-Rahman I, es va establir a Al-Andalus.
Aviat Abd al-Rahman I va trencar amb el califat de Bagdad i es va proclamar emir independent.
La unitat política amb Damasc s’havia trencat, però s’acceptava l’autoritat religiosa del califa. Durant l’emirat independent, les disputes entre les famílies nobles establertes a les diverses regions d’Al-Andalus i el poder central van sovintejar. Tanmateix, al llarg del segle X, es va produir una creixença important econòmica i cultural.

 


El califat de Còrdova.

L’any 929, Abd al-Rahman III es va sentir fort per fer-se independent religiosament i es va proclamar califa dels creients d’Al-Andalus. Naixia així el califat de Còrdova. L’època del califat (929-1036) va ser la de màxima esplendor i estabilitat d’Al-Andalus. Es va produir una gran expansió econòmica i es van frenar els intents d’expansió dels regnes cristians hispànics, especialment en època d’Al-Mansur.

435px-Peninsula_ibèrica_1000_ca.svg

El califat de Còrdova és l’etapa política de la presència islàmica en la península Ibérica de major esplendor, encara que de curta durada, ja que en la pràctica acabà en el 1009 amb la fitna o guerra civil pel tron.

 

Oficialment, el califat seguí existint fins a l’any 1031, en què fou abolit donant lloc a la fragmentació de l’estat omeia en el que es denomina els Regnes de Taifes.

Taifas-ca

 

Els regnes de taifes.

A partir de l’any 1008, la unitat del califat es va començar a desintegrar. En menys de 30 anys (1008-1031), Al-Andalus es va fragmentar en més de 25 regnes, les taifes, una mena de ciutats Estat, envoltades de territori, amb la ciutat com a centre econòmic. Malgrat l’ajuda dels musulmans procedents del nord d’Àfrica (almoràvits i almohades), al segle XIII els cristians van conquistar la majoria de terres d’Al-Andalus.

 

 El regne taifa de Granada

Regne nassarita en 1482, abans del començament de la Guerra de Granada.
Regne nassarita en 1482, abans del començament de la Guerra de Granada.

BoabdilLa taifa de Granada va ser l’única que va sobreviure a l’avanç dels regnes cristians al segle XIII. La governaven soldans o reis de la dinastia nassarita. Aquesta taifa ocupava un ampli territori que comprenia les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i part de Cadis. El regne taifa de Granada tenia una àmplia façana marítima, ports per al comerç i una agricultura de regadiu pròspera. La seva enorme riquesa i la seva activitat econòmica van fer possible la seva pervivència.

 

El darrer rei d’aquesta dinastia fou Boabdil, derrotat el 1492 pels Reis Catòlics. A partir d’aqueix moment passà a formar part de la Corona de Castella

 


 Resum en PWP


L’Art Andalusí

 


 

 

Per recordar:

0-Defineix: Califa, Emir,Tariq, Roderic, Guadalete, Mossàrab, Muladí, Taifes, Boabdil

1-Qui era Mahoma? Com es va convertir en el profeta d’Al.la? Què és l’Alcorà? Quins problemes va tenir i què coneixem com l’Hègira? 

2-Apunta les tres etapes Califals o famílies de l’expansió de l’Islam? Quins territoris van conquerir els Musulmans fins a finals del segle VIII? Què va passar a Poitiers?

3-Què va passar a l’Islam i a Al-Andalus a partir de l’any 750? Explica per quines causes l’emirat de Còrdoba es va independitzar del califat de Bagdad

4-Què va ser el Califat de Còrdova? Per què va desaparèixer?

5-Explica què eren els regnes de taifes? Quins exèrcits musulmans els van ajudar?

6-Què era el regne nassarita de Granada i fins quan va durar?

7-Quins eren els grups socials (i les seves característiques) a Al-Andalus

8-Quines aportacions va fer la civilització islàmica a la cultura i la ciència

9-Enumera les construccions arquitectòniques més important a Al-Andalus (Nom, Ciutat i Etapa)

 

Trivial

Don Julián i FlorindaCova HiràMonte de Táriq; “El príncep Immigrant”Pati dels Lleons; “Plora com una dona….”; Medina Azahara.

Anuncios

3 comentarios en “L’ISLAM I AL-ÀNDALUS

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s