L’EUROPA FEUDAL

 

A l’Edat Mitjana es va implantar a l’Europa occidental un sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme.

El sistema feudal tenia l’origen en el desmembrament de l’imperi de Carlemany i en la situació d’inestabilitat provocada per les invasions de diversos pobles. Els monarques, incapaços de defensar el territori, lliuraven les terres a senyors feudals, nobles o eclesiàstics, perquè les governaren en nom seu. A l’Europa feudal es va desenvolupar un estil artístic anomenat romànic.

crono edat mitjana

1. EL NAIXEMENT DE L’EUROPA FEUDAL 

 

L’imperi de Carlemany.

A finals del segle VIII, Carlemany, rei dels francs, va unificar una gran part de les terres de l’Europa occidental i es va proclamar emperador l’any 800 i va intentar ser el successor dels antics emperadors romans. Per això, va elaborar lleis i va organitzar el territori en comtats. Per defensar les terres frontereres, va crear les marques, que tenien un exèrcit dirigit per un marqués.

imperio-carolingio-Las-Marcas

 

A la mort de Carlemany, l’imperi es va desmembrar. L’any 843 els seus successors van dividir l’imperi en diversos regnes (Tractat de Verdun, l’any 843) A més, una sèrie de pobles van dur a terme atacs i invasions durant els segles IX i X. Els normands pel nord, els musulmans pel sud i els hongaresos per l’est es van abatre damunt d’Occident.

 

Sarcòfag de Carlemany a la Catedral d'Aquisgrà (Alemanya)
Sarcòfag de Carlemany a la Catedral d’Aquisgrà (Alemanya)

Abul-Abbas, l’elefant blanc de Carlemany

Abul-Abbas era un elefant asiàtic que l’Emperador Carlemany va rebre com a regal de part del califa de Bagdad l’any 798.Ho rentava personalment, parlava amb ell, i aquest excés d’afecte va ser el causant de la seva mort, doncs un dia el pobre Abdul va agafar una indigestió que ho va portar a la tomba. Carlos va plorar molt i va decretar un dia de dol nacional.

A aquest regal sumava el califa un altre més: un rellotge mecànic del que sortia un ocell que anunciava les hores.(Carlemany i el seu sèquit considerarà el rellotge com un conjur que produïa sons  i trucs cada vegada que marcava una nova hora)

Abul-Abbas


Els orígens del feudalisme

En aquesta situació de crisi, el poder dels monarques era molt dèbil. Per poder governar i mantenir unit el seu regne, van haver de comptar amb els nobles. Els monarques establiren amb els nobles un sistema de relacions conegut com a vassallatge. Molts dels antics comtes, eclesiàstics i altres grans propietaris es van convertir en senyors feudals que repartien entre altres nobles menys importants, cavallers o guerrers, una part de les seues terres (feus) perquè visqueren, governaren i mantingueren un petit exèrcit.

feudo

La societat feudal

pirc3a0mide-feudalTradicionalment, els historiadors han dividit la societat feudal en tres estaments: la noblesa, el clero i el poble. Però, si ens basem en l’explotació del treball camperol, que era el que feia rendible una propietat, es redueix a la confrontació de dos grups: privilegiats i no privilegiats.

Els estaments privilegiats els formaven tots els que tenien feus i vassalls a les seves ordres, en qualsevol grau (la noblesa i la clerecia):

·         La noblesa o estament militar (bellatores) estava composta per grans propietaris. Des del castell, el senyor controlava la vida dels vassalls: administrava justícia, cobrava impostos i exercia les funcions de govern. Els cavallers també formaven part de l’estament militar; no eren propietaris de terres i l’única possessió que tenien era una muntura (els cavalls eren escassos en l’Alta Edat Mitjana), un equip de protecció i armes. Vivien en els castells del senyor.

·         El Clero era l’estament que es dedicava a l’oració (oratores) i a pregar pels altres dos estaments. Hem de distingir entre alta clerecia (bisbes, abats…. és a dir, senyors feudals amb grans propietats) i baixa clerecia (sacerdots i frares). Igual com el castell, el monestir era un centre de poder, però a més era un lloc d’oració, estudi i treball. Geogràficament estava situat en un punt aïllat, però estratègic.

Per sota d’aquests dos grups hi havia els no privilegiats (laboratores) que es dedicaven únicament al treball. Se’n distingeixen dues classe fonamentals: els vilans, que solien ser homes lliures, i els serfs, al quals no es reconeixia la llibertat.

·         Els vilans eren camperols que treballaven unes terres per les quals pagaven al propietari, el senyor feudal, una part de la collita. Dedicaven un determinat nombre de dies l’any a treballar en les terres exclusives del senyor.

·         Els serfs no eren lliures, pertanyien al senyor ja des del naixement encara que en alguns casos els vilans es podien convertir en serfs si no pagaven al senyor. No tenien llibertat per contreure matrimoni, llegar béns als fills sense permís del senyor, no podien abandonar les terres …


 


 

RECORDA QUÈ ERA LA RELACIÓ DE VASSALLATJE?

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei. Els nobles que eren vassalls del rei podien alhora tenir vassalls propis, normalment nobles menys importants, a qui atorgava un feu més petit. El pacte de vassallatge constava de dues parts:

  • Homenatge: part en què els nobles es convertien en vassalls del rei. S’agenollaven i besant la mà del monarca li juraven fidelitat, ajuda militar i consell en el govern.
  • Investidura: part en què el rei cedia una porció de terra, el feu, al seu vassall.

Il·lustració medieval d'un homenatge

 Il·lustració medieval d’un homenatge

 



RECORDA ELS TRES ORDRES SOCIALS DEL FEUDALISME

  1. NOBLESA (ELS BELLATORES)
  2. CLERO (ELS ORATORES)
  3. ELS NO PRIVILEGIATS (ELS LABORATORES)

 



2. LA NOBLESA FEUDAL

El rei i els seus vassalls

REY MEDIEVALA la cúspide de la societat feudal se situava el rei. Els monarques eren representants de Déu a la Terra, amb la missió de governar el seu poble i de mantenir unit el seu regne. El rei tenia les següents atribucions: dirigir campanyes militars, demanar impostos en cas de guerres, coronacions, casaments, etc. i exercir de jutge suprem en litigis o plets, però no podia interferir en els feus dels seus nobles o dels de l’Església.

La noblesa guerrera: un grup privilegiat

A la societat feudal, la funció principal de la noblesa, i del mateix rei, era la de ser guerrers. Eren els cavallers. Els fills de les famílies nobles eren educats i ensinistrats com a guerrers. Als divuit anys se’ls armava cavallers en una cerimònia en què rebien les armes. Els nobles feien la guerra per defensar el seu territori o per enfrontar-se a altres nobles. La seua funció social permetia a la noblesa viure amb privilegis.

el-caballero-medieval

 

Els procediments rituals donaven començament la vespra, doncs l’aspirant havia de vetllar durant tota la nit en la capella del castell les armes que li anaven a ser lliurades l’endemà, mentre resava demanant al Senyor ajuda per dur a terme l’elevada tasca que d’ara endavant tindria encomanada. Quan s’apropava a l’alba, i després d’aquesta purificació interior que es completava amb l’assistència a la santa missa, els servents procedien a la purificació exterior del pretendent, que era banyat, perfumat i cobert per un vestit blanc.

L’endemà, en el gran saló de la fortalesa i davant de tots els cortesans, al candidat se li cobria amb la vestimenta de batalla. En primer lloc unes vestidures embuatades que protegien el seu cos del pes de la pròpia armadura, inclosa el cap. A continuació, la cota de malla, que realitzada en dues peces, (la part superior tenia caputxa i s’introduïa com un jersei, mentre que la part inferior venia a ser com uns pantalons), li cobria del cap als peus. Després, peça a peça, s’acoblava l’armadura i, finalment, se li feia lliurament de les seves armes; casc i escut per a la defensa, i espasa i llança per a l’atac.

Agenollat davant el seu senyor, era preguntat per aquest si volia rebre l’Ordre de Cavalleria i si es comprometia a mantenir-la i a complir tots els deures als quals la seva condició de cavaller li obligava. Després era ell qui li calçava els esperons i li cenyia l’espasa. A continuació, l’aspirant pronunciava el jurament de lleialtat i defensa de la Santa Església.

“Beneeix aquesta espasa… de manera que pugui ser una defensa per a l’església, vídues i orfes i per a tots els servidors de Déu contra els pagans”

Seguidament el senyor li donava una bufetada perquè no oblidés el promès. Tots dos es feien un petó, la qual cosa simbolitzava la fe i pau dins de la germanor del cavallers. Aquests instants crucials, introduïen definitivament a l’aspirant en l’Ordre de Cavalleria.


 

 


Els Castells Medievals

El castell medieval era una fortalesa i un habitatge alhora. El senyor feudal vivia amb la seva família i els seus servents. Els soldats defensaven el castell i les terres del senyor feudal.

castell-medieval

 

El lloc de construcció d’un castell es triava tenint en compte una situació dominant del terreny, per a controlar els camins i les terres del seu voltant.

Les construccions que formaven part del castell anaven creixent amb els anys, ja que s’afegien noves parts (torres, muralles, …) segons les necessitats del senyor feudal i el seu poder.

merlets-de-la-alcazaba-de-antequera_129512Les torres i les muralles servien per defensar-se dels atacs exteriors. A les torres hi havia les estances i magatzems, estaven rematades per merlets.

La porta caladissa era l’única entrada al castell. Estava protegida per un raseta, fet amb fusta massissa i barres de ferro, que es pujava amb l’ajut de torns de fusta que tibaven les politges. 

Al voltant del castell hi havia una rasa per tal de detenir als enemics, era el fossat. Moltes vegades s’aprofitava per criar peixos que es menjaven.

El pont llevadís comunicava el castell amb l’exterior permetia creuar el fossat

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Aquest castell del centre de França no té 700 anys, sinó 11. És un projecte de reconstruir un castell medieval utilitzant unicament tecniques de l’època. Cada una de les pedres i taulons que hi veieu ha estat fet a mà i posat al seu lloc de la mateixa manera. Encara en tenen per 25 anys més. Una visita molt recomanable.


 

Les terres del feu

El feu era una porció de terra que rebien els vassalls en jurar fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

En un feu hi havia un castell on vivia el senyor, diversos poblets on vivien els camperols i terres de conreu, pastures i boscos.

El feu es dividia en dues parts:

  1. Reserva: part explotada pel senyor mateix. Tots els cultius que se n’obtenien pertanyien al senyor.
  2. Masos: porcions de terra que el senyor concedia als camperols perquè les cultivessin en benefici propi.

A canvi d’aquestes terres els camperols havien de pagar al senyor unes rendes, que podien ser diners, productes (una part de la collita, teixits, animals…) o serveis personals (treballar al camp del senyor gratuïtament…)

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.


 

3. ELS CAMPEROLS AL MÓN FEUDAL 

3.1 Viure al feu.

llauradorsEl feu el constituïen les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor feudal. El senyor feudal es reservava les millors terres per a ell, la reserva senyorial, i les treballaven els seus serfs. En aquestes terres hi solia haver el castell. El senyor repartia una altra part de les terres en lots (masos) que eren lliurats a serfs o a llauradors lliures, a canvi del pagament d’unes rendes. El senyor feudal tenia, a més, sobre totes les terres del feu, les pròpies o les d’altres propietaris, el dret de jurisdicció.

 

A l’Edat Mitjana, la majoria de la població eren pagesos que es dedicaven a conrear la terra i a tenir esment del bestiar.

Bàsicament conreaven cereals (blat i ordi) i llegums (mongetes,ciurons i pèsols/xítxeros/estiragassons).

La producció agrícola resultava escassa, perquè les eines del camp eren rudimentàries i perquè gairebé no utilitzaven adobs.

3.2 Els llauradors del feu.

llauradors_1Els camperols eren la majoria de la població (90 %). Podem distingir dues categories: els llauradors lliures (vilans o alodials), que podien ser propietaris de la seua terra, cosa poc freqüent, i disposar lliurement de si mateixos i els serfs, que no tenien llibertat personal i estaven lligats a la terra del senyor. El rendiment de la terra era escàs i es practicava la rotació biennal, treballant la meitat de les terres cada dos anys.
La majoria dels pagesos eren serfs. Vivien en llogarets (pobles molt petits) i en granges, en territoris que pertanyien a un castell o a un monestir (feu). Els pagesos havien de treballar la terra i estaven obligats a pagar una part de la collita al senyor feudal o a l’abat (imposts).

3.3 L’habitatge dels llauradors.

1234885819_614123fa9cEls llauradors vivien en pobles petits o en cases disseminades. Als pobles hi vivien també alguns artesans o petits comerciants. Les cases eren senzilles, amb una o dues habitacions i, a vegades, un magatzem o un estable, encara que resultava habitual que els animals els tingueren en la mateixa casa. El sòl era de terra, i una llar de foc els servia per escalfar-se, il·luminar i cuinar, amb un mobiliari escàs.

 

Els pagesos es feien ells mateixos totes les coses que necessitaven: habitatges, eines del camp i vestits.

Les males collites eren freqüents i els pagesos passaven fam i patien malalties terribles con la pesta, que causaven una gran mortandat.

Menjaven molt poca carn, i quasi sempre era de porc.

 

mare de deuLes cases tenien una estructura semblant a una cabana que estava feta amb troncs i branques d’arbres. Les parets de les cases eren murs de pedres poc treballades.

Les cases es construïen al peu d’una roca que feia de paret de fons. En aquestes construccions vivia la família i també s’utilitzaven per guardar el bestiar.
A prop hi havia generalment un rierol o una font. El prat o els camps de conreu envoltaven la casa.Podien tenir un corral i un petit hort que servien per cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació.

4. L’ESGLÉSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES

4.1. Una Europa cristiana.

Cap a l’any 1000, la majoria dels habitants de l’Europa occidental eren cristians. Tots se sentien membres d’una mateixa comunitat, la cristiandat. L’Església mantenia la unitat dels creients i en fixava les obligacions religioses. Seguir les normes de l’Església servia per redimir els pecats, assolir la vida eterna i evitar la condemna a l’infern.
 000395792

4.2. L’Església regulava la vida social.

Tota la vida social o privada estava marcada per la intervenció de l’Església: el naixement, el matrimoni o el funeral tenien les seues cerimònies religioses. L’Església també s’encarregava de l’ensenyament i de l’assistència a pobres i malalts. Va establir la “pau de Déu” i la “treva de Déu”, que eren períodes de pau obligatòria en cas de guerres, mentre a les esglésies i els monestirs no es podia entrar sense autorització.EstructuradelaIglesiaenlaEdadMedia

 4.3. L’organització de l’Església.

L’Església medieval tenia immensos feus i cobrava als cristians el delme, un impost per mantenir el clero. Van estructurar una organització excel·lent.
Així, els cristians s’agrupaven en parròquies, dirigides per un sacerdot (rector): un conjunt de parròquies formava una diòcesi, dirigida per un bisbe. Capellans, rectors i bisbes formaven el clero secular, mentre els monjos i monges, sota l’autoritat d’un abat o abadessa, el regular.

5. El monastir medieval

Un monestir era un conjunt d’edificis i dependències, a més de l’hort, el molí i les terres de la seua propietat. El centre del monestir era l’església, on els monjos i les monges anaven a resar diverses vegades al dia. L’oració era la seua activitat principal amb l’objectiu allunyar-se del món i tenir un contacte més directe amb Déu.
Els qui aspiraven a la vida monàstica entraven al monestir i feien tres vots o promeses: obediència, pobresa i castedat, i vestien un hàbit que els identificava. Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una regla, és a dir, un conjunt de normes que regulaven totes les activitats monàstiques. Durant l’Edat Mitjana es van fundar molts ordes religiosos. El més important va ser el dels benedictins, que sant Benet de Núrsia va fundar a Itàlia al segle VI.

 6. L’ART ROMÀNIC: L’ARQUITECTURA 

6.1. Un art religiós.

Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa un estil artístic anomenat romànic. La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les manifestacions artístiques d’aquella època foren essencialment religioses. Dins de l’art romànic, l’arquitectura va ocupar un lloc fonamental.

6.2. Les esglésies romàniques.

L’element essencial d’una església romànica és la planta d’un únic braç amb una o tres naus. Aviat es va afegir un braç més curt, el transsepte, que donava a les esglésies una forma de creu llatina. Es van aixecar voltes de canó sòlides per donar consistència als edificis. Per reforçar els murs que sostenien les voltes de pedra s’hi adossaven contraforts sòlids a les parets exteriors. També era habitual col·locar una torre campanar a l’exterior. Als monestir es van construir claustres.

7. LA PINTURA I L’ESCULTURA ROMÀNIQUES

7.1. Ensenyar i decorar.

L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures de caràcter religiós, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia. Al món medieval, la immensa majoria de la població era analfabeta, és a dir, no sabia llegir. Per això, les imatges es van convertir en llibres on els cristians podien llegir i aprendre sobre la religió. A més de la seua funció didàctica, les pintures i escultures tenien una funció decorativa.

7.2. Frescos i taules.

Les pintures romàniques tenen una gran força expressiva, però tècnicament són molt senzilles. S’hi utilitzava, essencialment, la tècnica de la pintura al fresc. Els motius més utilitzats en la pintura romànica eren les representacions del Pantocràtor, que se situaven a l’absis i ocupaven una posició central dins de l’Església. A més dels frescos, es feien pintures sobre taules.

7.3. Una escultura al servei de l’arquitectura.

L’escultura romànica tenia una dependència important de l’arquitectura i les figures solen adoptar les proporcions i la forma de la superfície damunt la qual van ser esculpides. També eren importants els capitells de les columnes o pilars, tant de l’interior de l’església com de la portalada o dels claustres. També són abundants les talles religioses de fusta, policromades de colors vius.

 

Anuncios

7 comentarios en “L’EUROPA FEUDAL

  1. Hola Marc, aquí tens:

    1-Què és el Feudalisme i per què la divisió de l’Imperi de Carlemany va ser el seu origen?

    2-Dibuixa la piràmide de la societat feudal amb cada estament i explica qui eren els privilegiats, qui no tenia privilegis i en què consistien aquest privilegis.

    3-Quin lloc ocupava el monarca a la societat feudal? Quin origen tenia el seu poder? I quines atribucions tenia el rei?

    4-Què era el feu? En quines parts es dividia? (I explica)

    5-Quins dos tipus de pagès es poden dintingir en l’època feudal?

    6-Quin paper tenia l’Església a l’Edat Mitjana?

    7-Quines circumstàncies van fer possible l’augment de la producció agrícola?

    8-Què eren els gremis? Com s’organitzaven i a fi de què?

    9-Explica l’aparició de la burgesia

    10-Quines tres grans catàstrofes van desencadenar la crisi dels segles XIV-XV?

    11-Quins elements caracteritzen l’arquitectura gòtica?

    12-Defineix:

    Les croades

    Pantocràtor

    Retaules

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s