LA CIUTAT MEDIEVAL

Entre els segles XII i XIV, les ciutats van passar a ser centres de producció artesana i d’intercanvi de productes, ja que es va desenvolupar una burgesia pròspera que la governava.

Els monarques van aprofitar el creixement d’aquesta burgesia per augmentar i consolidar el seu poder sobre la noblesa feudal. El gòtic fou el nou estil artístic que va permetre construir edificis més alts i esvelts, però a partir de mitjan segle XIV Europa va patir una crisi econòmica generalitzada.

 

1. La recuperació de la vida urbana

Expansió agrària i creixement demogràfic.

A partir del segle XI, es van introduir una sèrie d’innovacions en l’agricultura, com ara la rotació triennal i l’ús dels fems dels animals com a adob i també nous instruments que van millorar el rendiment de la força dels animals de tir. Entre els segles XII i XIV, l’aplicació d’aquests avenços va suposar un augment de la productivitat a una gran part de l’Europa occidental.


 

La rotació triennal 

El guaret és una pràctica agrícola ancestral per tal d’evitar esgotar el sòl, i estava lligada amb el sistema de rotació de conreus. Consisteix a deixar la terra sense cap conreu un any de cada dos, per tal d’acumular aigua en el terra s’hi fan un seguit de llaurades superficials al mateix temps que es deixa la terra nua sense cap herba. Es pretén que gràcies a això amb la pluja de dos anys s’obté millor collita en una parcel·la

passava a dividir el conreu en tres parts, de les quals només una es deixava en guaret, i a les altres dues s’hi cultivaven diferents cereals o llegums. Aquest sistema, a banda de ser més productiu ja que disminuïa la superfície del guaret, també va permetre diversificar els aliments i per tant una millor nutrició dels pagesos. També es van començar a utilitzar els fems dels animals com a fertilitzant dels camps, fet que també va ajudar a l’augment de producció.
La rotació triennal passava a dividir el conreu en tres parts, de les quals només una es deixava en guaret, i a les altres dues s’hi cultivaven diferents cereals o llegums. Aquest sistema, a banda de ser més productiu ja que disminuïa la superfície del guaret, també va permetre diversificar els aliments i per tant una millor nutrició dels pagesos. També es van començar a utilitzar els fems dels animals com a fertilitzant dels camps, fet que també va ajudar a l’augment de producció.

Pel que fa a les eines, substituint l’antiga arada romana es va introduir l’arada normanda, que permetia fer els solcs més profunds, airejar la terra i fer-la més fèrtil. Aquesta arada, a banda que introduïa una roda com a mecanisme de suport, també va necessitar substituir els bous com a animals de tir i utilitzar els cavalls, als que a l’hora se’ls va començar a posar les ferradures, que els permetien agafar-se millor a terra i els conservaven millor les ungles.


Alhora també es van difondre en gran nombre els molins, tant de vent com d’aigua, que ajudaven a moldre el gra amb més facilitat.

 


la-baja-edad-media-4-728Tot aquest seguit d’avenços i l’augment de terres van ser les causes per a que la producció agrícola a Europa creixés de forma notable durant els segles XII i XIII.

Aquest excedent de producció va permetre que la gent tingués un millor accés als aliments i que la seva nutrició millorés de forma considerable. La gana va disminuir, la població més ben alimentada, va poder resistir millor les malalties, i això va provocar un augment de població molt important a les darreries de l’alta edat mitjana i inicis de la baixa. A Europa, d’uns 40 milions de persones a l’any 1000, es va passar a gairebé el doble cap a l’any 1300. A la vegada, l’augment de població també va obligar als pagesos a seguir ampliant la superfície cultivada per tal de poder abastir a tota la població.

Les ciutats, nous centres econòmics

La millora de l’agricultura va estimular la revitalització i l’aparició de noves ciutats. Els agricultors, en produir més del que necessitaven per al consum, van generar un excedent d’aliments i de primeres matèries.  Els propietaris de les terres, van cercar mercats on vendre aquests productes, i els trobaren a les florents ciutats europees. El creixement de la població va fomentar l’emigració d’una part dels camperols a les ciutats, on trobaven més llibertat personal i oportunitats per millorar la seva vida.

NDemos2u03s0di01a

El comerç va trobar en les fires i mercats urbans el seu espai de creixement. Els mercats urbans es feien periòdicament i de forma continuada, alguns d’ells fins i tot diàriament, en canvi les fires eren grans esdeveniments assenyalats, en els quals hi acudia gent de diferents indrets, propers o llunyans, per tal de realitzar els seus intercanvis comercials.

En algunes ciutats s’hi feien fires amb freqüència, i en d’altres podien fer-se un sol cop l’any. D’entre les fires més importants en van destacar les fires de la zona francesa de la Xampanya, a les ciutats de Troyes, Lagny o Brie.

 

2. Les activitats urbanes: l’artesania i el comerç

Els artesans i els gremis.

La ciutat medieval es va convertir en un centre de producció d’objectes manufacturats. El treball artesà s’organitzava en tallers petits, el propietari dels quals era el mestre artesà, que disposava d’eines pròpies per al treball manual. Els artesans de cada ofici s’organitzaven en gremis, per mantenir una sèrie de normes, que estaven estructurats de forma jeràrquica: aprenents, oficials i mestres artesans.

 

barchinona


Els Gremis de la Barcelona Medieval

Els gremis eren organitzacions que tenien cura de la formació dels artesans i defensaven els seus interessos econòmics i professionals. També controlaven l’excés de producció i marcaven els preus.
Els gremis eren organitzacions que tenien cura de la formació dels artesans i defensaven els seus interessos econòmics i professionals. També controlaven l’excés de producció i marcaven els preus.

Fires i mercats.

Els nuclis urbans acollien el mercat, al qual acudien els agricultors de la zona per intercanviar-hi productes agrícoles per manufactures. Van sorgir les fires, mercats periòdics de gran magnitud on es compraven i es venien grans quantitats de productes.

Les grans rutes del comerç.

El comerç marítim va adquirir importància davant el terrestre per a les llargues distàncies. La causa era la major capacitat i velocitat dels vaixells. La primera gran ruta marítima es va obrir al Mediterrani per on s’importaven productes de luxe (seda i espècies) i s’exportaven teixits, armes i eines. Una segona ruta va ser la de l’Atlàntic i el Bàltic per on es transportaven llanes, vins, pells, fusta i blat.

870px-Seidenstrasse_GMTLa ruta de la seda era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s’estenia per més de 8.000 km des deChang’an (actualment Xi’an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia) a les portes d’Europa. Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que circulava en ella, la seda, la fabricació de la qual era un secret que només els xinesos coneixien, encara que els romans es van convertir en grans afeccionats després de conèixer el secret abans del començament de la nostra era a través dels Parts: aquests van organitzar llavors el comerç. Molts altres productes transitaven aquestes rutes: pedres i metalls preciosos, teles de llana o de lli, ambre,ivori, laca, espècies, vidre, corall, etc.


Marco Polo (Venècia) va ser un explorador i mercader, el més famós dels viatgers de la ruta de la Seda.

Durant els quatre anys que va durar el seu viatge (XIII) i la seva estada a la cort de l’emperador Kublai Khan, Marco Polo va observar races desconegudes d’homes, regions del món ignorades i usos i costums mai vistos; al seu retorn, sorprendria als seus compatriotes amb una detallada i fantàstica descripció d’un món que l’Europa medieval desconeixia: el Llibre de les meravelles, obra que es va fer popular i que exerciria una gran influència en les exploracions posteriors.


 

3. La societat urbana

L’aparició de la burgesia.

El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal i va permetre la formació d’un nou grup social no privilegiat, la burgesia. La burgesia estava formada per persones dedicades a fer faenes artesanes i al comerç, que no depenien de cap senyor feudal. La base de la seva riquesa eren els diners que cobraven per la seva faena, per la venda dels seus productes o pels beneficis dels seus negocis. Segons la seva riquesa, es distingia l’alta burgesia, formada per grans comerciants i banquers, i la petita burgesia, formada per mestres artesans i petits comerciants.

articles-32977_thumbnail

El govern de les ciutats.


Les ciutats havien format comunes o assemblees de tots els veïns per organitzar el seu govern
.  L’ajuntament era l’edifici on es reunien i on guardaven el segell, l’escut d’armes o estendard, l’arxiu dels documents i el tresor de la ciutat.

Amb el temps, el govern de les ciutats va anar passant a les mans de les famílies més riques de comerciants i banquers, que van constituir un grup privilegiat, el patriciat urbà.

 

La cultura urbana.

Als segles X i XI, llegir i escriure era una tasca reservada als clergues, funcionaris reials i mercaders rics, però, a mesura que avançava el segle XII, la millora de les condicions econòmiques i el desenvolupament de la vida urbana va propiciar la il·lustració d’alguns nobles i burgesos. La necessitat de coneixements va potenciar el desenvolupament de les escoles a les ciutats (dependents de l’Església o municipals) i de les universitats.


 

4. La consolidació del poder reial

Els reis volen el suport de la burgesia.

Entre els segles X i XII, la monarquia va exercir un poder escàs sobre el territori ja que els reis no podien imposar-se als senyors feudals, però a partir del XII, els monarques van aprofitar el creixement econòmic i la puixança de la burgesia per imposar la seva autoritat sobre la noblesa.

Alguns reis van donar suport als burgesos en oferir-los cartes de privilegis que els feien lliures, és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal, a canvi de facilitar als monarques recursos econòmics per a lluitar contra els nobles.

 

20070712klphishes_66.Ies_.LCO_Les corts i els parlaments.

A les reunions del consell o cort reial, es va acceptar que hi foren presents els representants de la burgesia.

Convocant-los, el rei pretenia reconéixer la importància d’aquest estament en la societat medieval i demanar-los subsidis en metàl·lic. Les reunions amb els estaments (noblesa, clerecia i burgesia) rebien el nom de corts o parlaments.

 La primera convocatòria de Corts de les que es té constància escrita és l’efectuada per Alfonso IX de Lleó en 1188

Les guerres entre les monarquies europees.

Es van originar nombrosos enfrontaments entre els monarques europeus per consolidar el poder i establir un regne amb fronteres clares.

El conflicte més greu va ser la Guerra dels Cent Anys, que va enfrontar França i Anglaterra (1337 i 1453). La guerra es va iniciar per la pretensió del monarca anglés de ser reconegut com a rei de França, però encara que els anglesos van ocupar durant anys una bona part del territori francés, el conflicte va acabar amb la victòria de Carles VII de França


 

5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)

El desenvolupament agrari que havia permès el ressorgiment de la vida urbana i l’increment del comerç en la plenitud de l’edat mitjana va començar a assolir el seu límit a les darreries del segle XIII.

Així, el segle XIV va ser una època de crisi generalitzada per a tota la població europea provocada per les males collites, les guerres i les malalties.

 

Crisi econòmica. S’havia produït la rompuda de moltes noves terres, però degut a l’esgotament dels sols va arribar un moment en el qual només restaven terres conreables d’una qualitat força menor. Això va produir un descens de la productivitat: tot aplicant el mateix esforç (les mateixes tècniques i les mateixes hores de treball) s’obtenien collites més pobres.

D’altra banda, el segle XIV va començar amb una onada de fred glacial, que va fer créixer la fam i la misèria.

A més, com que la població continuava creixent, es va produir un major desequilibri entre població i recursos alimentaris. La crisi va agreujar-se pel desequilibri entre una població en alça i una producció d’aliments estancada dins del marc de l’agricultura senyorial.

Els anys de males collites els preus de molts productes bàsics pujaven, i els qui podien emmagatzemar alguns productes, com ara el gra, per exemple, el retenien i esperaven que l’escassetat augmentés per a vendre’l més car. A això se li diu acaparació.

Aquestes penúries econòmiques, que feien que la majoria de la gent estigués mal alimentada i, per tant, amb menys defenses davant de les malalties, es van veure agreujades amb l’aparició de pestes i guerres. Així, dos factors externs van provocar una veritable catàstrofe demogràfica.

 

Als moments de més grans dificultats solien escampar-se amb gran rapidesa les pestes, o malalties epidèmiques.

 

La pesta negra.

Però va ser la pesta negra, el fet que va causar la mortaldat més gran, ja que a nivell mèdic es desconeixien els microbis i els mecanismes de contagi.

553px-Pestilence_spreading_1347-1351_europeDesprés d’una sèrie d’anys de males collites, el 1347 va arribar a Sicília una terrible malaltia, la pesta negra o pesta bubònica, que posteriorment es va escampar per altres ports mediterranis. Des d’allí, aviat va arribar a gran part del territori europeu, especialment a les zones més poblades i a les ciutats, on el contagi era més ràpid.

Aquesta epidèmia va causar una gran mortaldat. Tot i que no podem disposar de xifres exactes, es calcula que en molt poc temps va morir entre un quart i un terç de la població europea.

La pesta va quedar gravada en el pensament cristià i perduraria en l’imaginari durant segles sota la forma d’una amenaça mortal, tant en dibuixos i gravats com en pintures o escultures.

Black_Death

 

 

En poc més de quatre anys, a Europa moririen uns vint milions de persones, un terç de la seva població, perquè les mesures de prevenció van resultar inútils: van ordenar-se quarantenes, es va prohibir el comerç entre ciutats i es van tapiar cases amb malalts a dins. Però tot va ser inútil i es van veure afectats tots els estaments socials del camp i de les ciutats.

La pesta va deixar una profunda petjada en la demografia, l’economia i l’imaginari col·lectiu: llinatges familiars truncats, orfes, una societat desencantada, preus que queien en picat per manca de consumidors, pagesos que prenien terres que ningú no reclamava, etc. El món feudal trontollava. L’epidèmia només va acabar al final del segle, després de successius rebrots.


 

Moltes terres de treball van restar abandonades, i la producció artesanal de les ciutats i també el comerç van patir una greu paralització. El descens demogràfic de la població europea, va notar-se amb força en el camp i la depressió agrària va comportar conseqüències socials i econòmiques: el despoblament rural, la manca de mà d’obra, el retrocés dels conreus, una greu diferència dels preus i els salaris i la caiguda de les rendes senyorials.

Com a conseqüència, els preus de les mercaderies van experimentar una gran alça, fet que va aguditzar encara més les tensions socials. La diferència d’interessos dels diversos grups socials, que en èpoques de prosperitat era resolta sense excessiva violència, es faria insuportable des d’aleshores.

 


 

Tensions socials.

Els terratinents, la riquesa dels quals es basava en el cobrament de rendes feudals de les famílies pageses, van veure com es reduïen els seus ingressos com a conseqüència de la crisi econòmica i demogràfica. Aleshores van intentar acumular la mateixa quantitat d’excedent, però a partir d’una major explotació de la població camperola que seguia viva, i van tornar a cobrar en espècies i en treball.

En alguns llocs on la mortaldat havia estat especialment intensa, la noblesa va voler tornar a implantar la servitud per tal d’impedir que la pagesia pogués escapar al seu control i deixés de proporcionar-los rendes. En definitiva, la depressió econòmica va perjudicar els senyors que, en resposta, van augmentar els vells drets senyorials (mals usos) i els impostos sobre els pagesos.

Aquest enduriment de les exigències dels senyors laics i eclesiàstics és el que coneixem com a increment de la pressió senyorial, la qual es va generalitzar per tota Europa i va provocar moviments de resposta pagesa. Entre els segles XIV i XV es van succeir els alçaments armats dels pagesos en contra dels abusos senyorials.

En molts casos, els pagesos apel·laven a la monarquia perquè intervingués i obligués als senyors a mantenir els vincles existents anteriorment. Així, van esclatar a tota Europa una sèrie de revoltes antisenyorial


L’Art en l’Edat Mitjana: El romànic i el gòtic

Anuncios

4 comentarios en “LA CIUTAT MEDIEVAL

    1. Sort Marc, aquí tens també.

      1-Què és el Feudalisme i per què la divisió de l’Imperi de Carlemany va ser el seu origen?

      2-Dibuixa la piràmide de la societat feudal amb cada estament i explica qui eren els privilegiats, qui no tenia privilegis i en què consistien aquest privilegis.

      3-Quin lloc ocupava el monarca a la societat feudal? Quin origen tenia el seu poder? I quines atribucions tenia el rei?

      4-Què era el feu? En quines parts es dividia? (I explica)

      5-Quins dos tipus de pagès es poden dintingir en l’època feudal?

      6-Quin paper tenia l’Església a l’Edat Mitjana?

      7-Quines circumstàncies van fer possible l’augment de la producció agrícola?

      8-Què eren els gremis? Com s’organitzaven i a fi de què?

      9-Explica l’aparició de la burgesia

      10-Quines tres grans catàstrofes van desencadenar la crisi dels segles XIV-XV?

      11-Quins elements caracteritzen l’arquitectura gòtica?

      12-Defineix:

      Les croades

      Pantocràtor

      Retaules

      Me gusta

  1. Bona tarda Andreu, hem podríes respondre la pregunta següent lo millor que puguesis? Moltíssimes gràcies. Esque se m’acudeixen moltes formes pero vull saber desde el teu punt de vista quina seria la millor. 1-Què és el Feudalisme i per què la divisió de l’Imperi de Carlemany va ser el seu origen?
    Gràcies, ens veiem demà.

    Me gusta

    1. Hola Andy, una bona resposta hauria d’explicar aquestes idees:

      “El feudalisme és el sistema polític, econòmic i social propi de l’Edad Mitjana a Europa (segles IX-XV)

      Els regnes es dividien en petits territoris (feu) on l’amo (senyor feudal) proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres (pacte de vassallatge)

      Diem que aquest sistema te el seu origen en el desmembrament de l’imperi de Carlemany (S.IX -814-) i en la situació d’inestabilitat provocada per les invasions de diversos pobles ja que els monarques, eren incapaços de defensar el seu territori, i van decidir lliurar les terres a senyors feudals, nobles o eclesiàstics, perquè les governaren en nom seu.”

      (Mira també la pàgina 22 del llibre)

      Sort i fins demà

      Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s