ELS ORÍGENS DE CATALUNYA (Segles VIII – XII )

La Catalunya Vella

L’any 714, l’exèrcit musulmà va conquerir Saragossa. Des d’allà va iniciar la conquesta de l’actual territori català, que va ser força fàcil ja que la majoria de poblacions van signar tractats de submissió.

Entre els segles VIII i IX, les actuals terres catalanes van quedar repartides entre els imperis franc i musulmà.

Carlemany va establir una Marca Hispànica als territoris entorn dels Pirineus per actuar com a frontera militar entre l’Imperi Carolingi i el Califat de Còrdova. Era una terra fronterera, amb continus canvis organitzatius i pactes amb els veïns àrabs. Aquesta marca, neix després d’un avanç pràcticament imparable dels moros fins a la batalla de Poitiers(732)

A l’actualitat, les comarques que estaven sota domini dels musulmans són conegudes com Catalunya Nova i aquelles que depenien dels francs són anomenades Catalunya Vella.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Catalunya Vella és el nom que se li assigna als territoris que pertanyien a la Marca Hispànica. La seva frontera amb l’anomenada Catalunya Nova és aproximadament una línia formada pel riu Llobregat i un dels seus afluents, el Cardener, per seguir per la conca superior del Segre fins a les muntanyes del Montsec.


CURIOSITAT:

Ducat_de_GotiaEl terme Gòtia es va fer servir per designar els territoris que serien els comtats catalans per part dels francs, o també com a sinònim d’Hispània, fins a la independència dels comtats respecte a l’imperi franc. 

El terme també es va estendre per definició als habitants autòctons dels Pirineus en contraposició als hispani (la resta de la península).


La Catalunya Andalusí (Catalunya Nova)

06CatalunyaVellaNovaEn canvi, la zona sud i oest del territori català (limitat aproximadament pels rius Llobregat, Anoia i Segre), que es coneix amb el nom de Catalunya Nova, restà durant quatre segles sota control musulmà:

  • La població es va islamitzar (va adoptar la llengua àrab i la religió i els costums islàmics). També va introduir els seus avenços agrícoles.

 

  • Van créixer les ciutats i se’n van crear de noves, entre les quals van destacar Balaguer, Lleida i Tortosa, les dues últimes convertides en regnes de taifes importants a partir de l’any 1031.

 

  • El patrimoni que ha quedat de l’època islàmica és escàs: castells i torres defensives construïts a les zones frontereres, banys àrabs i edificis com la suda de Tortosa.


 L’origen dels comtats catalans

Hem vist com els reis francs, per protegir-se dels musulmans, van crear al llarg dels Pirineus una franja fortificada que s’estenia des de Pamplona fins a Barcelona i que van anomenar Marca Hispànica. La van dividir en comtats i van nomenar comtes per governar-los.


 

Recorda: Marca hispànica

Els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l’entorn dels Pirineus per tal de defensar l’Imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

 


 

Entre els segles IX i X, aquests comtes es van anar desvinculant dels reis francs. A l’actual territori català aquest procés es va fer en dues etapes:

1) ELS COMTATS ES FAN HEREDITARIS

  • El comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya, Guifré el Pelós, va deixar en herència els seus territoris als seus descendents, sense que aquests fossin nomenats pels reis francs.

Guifre lo pelos Comte de Barcelona

 


La Llegenda d’Otger Cataló

Otger_cataló

L’Otger Cataló (o Catalon) o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama (els més esforçats barons) hauria conquerit Catalunya als sarraïns. Segons algunes llegendes del passat, el nom de Catalunya hauria derivat del seu cognom. El cavaller Otger Cataló tenia per armes un escut franc tot daurat, i que mentre lluitava contra els sarraïns fou ferit en una mà. Quan volgué adreçar l’escut, li quedaren cinc marques dels dits tacats de sang a l’escut. Acabada la batalla, Otger Cataló manà que a partir d’aleshores aquell fos l’escut dels seus successors.

Els Nou Barons de la Fama, també coneguts com els Nou Cavallers de la Terra
Els Nou Barons de la Fama, també coneguts com els Nou Cavallers de la Terra

 

2) ELS COMTATS ES FAN INDEPENDENTS

  • El 988, Borrell II decidí no renovar el jurament de fidelitat al rei franc perquè li havia denegat l’ajuda per defensar Barcelona dels sarraïns. Almansor va arrasar Barcelona i molts dels seus ciutadans van ser fets presoners el 985 en una important ràtzia després de derrotar Borrell a la batalla de Rovirans o Matabous

D’aquesta manera els comtats catalans esdevingueren independents.

Comtats-Catalans

Al segle X els comtes catalans van repoblar els seus territoris, que havien quedat gairebé deshabitats com a conseqüència de les guerres.

Van concedir petites parcel·les de terra (alous) als pagesos, que van esdevenir propietaris lliures.


 RECORDA LA SITUACIÓ DE LA PAGESIA I LES CONDICIONS DEL POBLAMENT DELS TERRITORIS CONQUERITS

L’alou era un contracte de propietat de les terres, en el qual durant l’edat medieval el propietari (l’aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les terres.

L’aloer està lliure de tota càrrega senyorial, ja sigui en forma de «cens» (pagament de renda) o de prestació personal. És per aquesta raó que els juristes medievals assenyalaren que l’aloer no tenia altre senyor superior sinó Déu

La pagesia va ser l’estament més nombrós de la societat catalana feudal. Subjecta a la pressió senyorial, la seva situació va ser diferent segons es trobés a la Catalunya Vella o a la Catalunya Nova.

A la Catalunya Vella, el pagès, restà adscrit a la terra de tal manera que, a més de no poder abandonar-la, era venut o donat juntament amb ella, com si en formés part. Per raó d’aquesta dependència, el serf estava obligat a nombrosos serveis en benefici del senyor (treballs personals, prestacions pecuniàries) i a sofrir càrregues arbitràries sobre el seu patrimoni, etc, algunes d’índole vexatòria, com els anomenats mals usos, que comprometien la seva dignitat civil i familiar, sense comptar les ordinàries rendes agràries derivades del conreu de les terres on havia fixat la residència.

A la Catalunya Nova, en canvi, la seva situació va resultar més favorable, ja que van fer valer els privilegis que van obtenir en les cartes de poblament.


Feudalització i expansió dels comtats catalans 

La societat catalana va iniciar la feudalització a l’inici del segle XI:

1) El poder dels Comtes disminueix.  Els nobles es van proclamar barons i van convertir el càrrec en hereditari, en contra de l’autoritat dels Comtes

Arran del descrèdit del poder comtal, a Barcelona-Girona-Osona, especialment al Penedès, àrea de frontera amb l’Islam, els nobles, prescindint totalment de la potestas del comte, prengueren ells mateixos el control de les fortaleses

2) La generalització de la servitud.  Per protegir els seus territoris dels sarraïns i pel desig d’obtenir rendes agràries, els nobles van obligar els pagesos a lliurar-los els alous. Aquests petits propietaris, a canvi de protecció, es van convertir en serfs.

Ramón_Berenguer_con_sus_armas_personales_-_Cruz_de_San_JorgeFinalment, després de gairabé un segle de lluites constants al segle XI, els comtes de Barcelona amb RAMON BERENGUER I van poder assegurar el seu control sobre els senyors feudals.

Ramon Berenguer I fou l’únic comte capaç d’imposar-se del tot als clans nobiliaris dels seus dominis, la supremacia del Casal barceloní respecte de les altres nissagues comtals catalanes va accentuar-se; a partir de 1060, després de la fi de la revolta dels barons, Ramon Berenguer I rebé homenatge i jurament de fidelitat dels comtes de Besalú, Cerdanya, Empúries i Rosselló, a més els comtes d’Urgell continuaren la política de fidelitat a Barcelona.


 

Els Usatges de Barcelona  foren una recopilació dels Usatges (lleis) que formaven el dret barceloní


 

L’expansió militar dels comtats catalans

EL COMTAT DE BARCELONA VA ESTABLIR LA SEVA HEGEMONIA sobre els altres comtats. I, aleshores, van intentar extendre el seu poder sobre altres terres.

Amb la caiguda del califat de Còrdova el 1035, els comtes catalans van exigir als musulmans el pagament de tributs (paries) a canvi de mantenir la pau.

Aprofitant aquesta feblesa dels andalusins, van anar conquerint territoris: Tàrrega (1056), Agramunt (1078), Balaguer (1105) i Tarragona (1117).

Comtats_catalans_s._VIII-XII


L’expansió ultrapirinenca:

Ramón Berenguer I
Ramón Berenguer I

Els comtes catalans van concebre la idea de bastir un Estat pirinenc que estengués per les dues vessants dels Pirineus.

El primer pas important en aquesta direcció va ser realitzat per Ramon Berenguer I quan va adquirir els comtats de Carcassona-Rasès a la mort dels seus titulars. Però, arran de la crisi provocada per l’assassinat de Ramon Berenguer II aquests territoris es perdrien.

El 5 de desembre del 1082, anant el Cap d’Estopes de Barcelona a Girona, en passar per un lloc boscós i solitari, conegut després per la Perxa de l’Astor (Sant Feliu de Buixalleu), fou mort per uns desconeguts, que potser foren els seus mateixos acompanyants. El cadàver fou llançat al, després anomenat, Gorg del Comte, de la Perxa de l’Astor o Gorg d’en Perxistor, i allà fou descobert per l’astor que duia la víctima, que hauria guiat els qui el cercaven.

No obstant això, el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença va proporcionar al casal de Barcelona la part marítima del comtat de Provença, per bé que, com a conseqüència, es va guanyar la rivalitat del casal de Tolosa.

Ramon Berenguer IV va portar a terme una hàbil política diplomàtica que tenia per objectiu cercar el suport d’Anglaterra i, en definitiva, l’aïllament de França i Tolosa.


LA LLEGENDA DEL COR MENJAT

2-_Rainha_D._Dulce“Dolça de Provença es casà amb Ramón Berenguer III, i aquesta en haver-se de traslladar a Catalunya ho va fer amb un estol de cavallers provençals per fer-li companyia, per tal de que no enyorés la seva terra. El comte els concedí propietats i terres als nobles cavallers de la Provença a prop de la ciutat, per allà on hi havia la capelleta de Sant Martí, és per això que aquella zona acabà anomenant-se Sant Martí de Provençals. El comte va fer construir en honor a la seva esposa, i per a que hi pogués passar dies allà quan enyorés la seva terra, una casa de nom que rebé el nom de la Torre de Fang.

La jove esposa s’anava en nombroses ocasions a la Torre de Fang per estar més a prop dels seus paisans i viure a l’estil del que ho feia a la seva terra. Com les absències del seu marit eren molt prolongades amb el temps, Dolça passava cada vegada temporades més llargues a la seva torre, i aquestes llargues estances van fer sospitar al comte que va manar espiar-la. Els espies van avisar que un jove, afectuós i ben plantat trobador s’estava sovint al peu de la finestra de la jove i les dedicava cançons d’amor al so de la seva lira. El comte enfurismat us podeu imaginar com va fer acabar amb la història, . Atrapa el noi, el mata, li arrenca el cor, li serveix a la dona que se’l menja, li explica tota la veritat. Dolça de Provença  decidí que mai més tornaria a menjar. I així ho compleix fins que acaba morint de gana l’any 1127.”


Estatua dedicada a Ramón Berenguer III en Barcelona (Josep Llimona, 1880).
Estatua dedicada a Ramón Berenguer III en Barcelona (Josep Llimona, 1880).

Aquest monument està dedicat a Ramon Berenguer III El Gran, Comte de Barcelona i Cavaller Templer. Es troba a la plaça homònima, sobre la Via Laietana, per la part posterior de la Catedral. Va ser realitzada per Josep Llimona l’any 1.950; està feta de bronze i representa al Comte muntat en el seu cavall, erigida sobre un pedestal de pedra de base rectangular. Com a dada curiosa d’aquest personatge, esmentar que la seva primera esposa va ser María Rodríguez, filla del Cid Campeador. En aquesta mateixa plaça es poden veure també restes de les muralles romanes i de les torres defensives de l’antiga ciutat de Barcino.

 


La formació de la Corona d’Aragó

L’any 1134, el rei d’Aragó, Alfons I el Bataller, va morir sense descendència directa i deixant un testament força polèmic. Així, el difunt rei deixava el seu regne als ordres militars del Temple, de l’Hospital i del Sant Sepulcre per tal d’obtenir de Déu la salvació dels seus antecessors i de la seva ànima.

Aquesta decisió va tenir diferents efectes negatius pel regne d’Aragó. D’una banda, Navarra, tot aprofitant el buit de poder creat, va independitzar-se d’Aragó. D’altra banda, Alfons VII de Castella va envair Saragossa i la part aragonesa de la Vall de l’Ebre com a mesura de pressió per tal d’ampliar els seus dominis.

Dperonella_i_ramon_berengueravant la gravetat dels fets, la noblesa aragonesa, disconforme amb el testament d’Alfons el Bataller, va elegir com a nou rei un germà del finat monarca: Ramir el Monjo, bisbe de Roda-Barbastre.

Ramir el Monjo, gens interessat en la vida política, va mirar de negociar amb Castella i Navarra, mentre el seu matrimoni amb Agnès d’Aquitània tenia com a resultat el naixement d’una nena, Peronella, que esdevenia l’hereva del regne.

Finalment, i després de llargues negociacions, ja que els principals reis peninsulars pretenien el matrimoni amb Peronella, Ramir va decidir-se a lliurar-la a Ramon Berenguer IV (1137), tot i que el matrimoni no va realitzar-se fins a l’any 1150, ja que en el moment del pacte Peronella era una nena que només tenia un any.

Lleida, 2 d’octubre 2011, al Castell del Rei-La Suda, nobles, dames de la cort, templers, joglars, monjos,soldats, moros i cristians, cortesanes, bruixes, acompanyant al convit, que va escenificar-se ,justament en el mateix lloc,l’any 1150 i que va significar, en aquell temps,el naixement de la Corona d’Aragó.

 

Territorio_Ramon_Berenguer_IVLa recentment creada Corona d’Aragó representava una mera unió dinàstica, no una fusió entre el regne d’Aragó i el comtat de Barcelona.

Era un Estat compost, o confederació, en el qual els monarques eren a la vegada reis d’Aragó i comtes de Barcelona.

Per tant, cada territori conservava les seves pròpies lleis i tradicions i els trets característics de la cultura i només compartien la figura del monarca, que portaria el títol de “comte-rei”.

D’aquesta manera, Aragó s’assegurava la supervivència com a regne i evitava una possible absorció per part de Castella.

Alfons I el Cast, fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, va ser el primer comte-rei de la Corona d’Aragó.

Pel Tractat de Cazola de 1179, el rei castellà Alfons VIII i el comte-rei català Alfons I el Cast van fer una redistribució dels territoris que encara restaven per conquerir als musulmans. València, Xàtiva i Dénia eren reservats per a la Corona d’Aragó, que renunciava a Múrcia a canvi de no declarar-se vassall del rei castellà pels territoris anteriors.

CatalunyaOccitaniaXII

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s