Catalunya dins la Corona d’Aragò (segles XII – XV)

Segle XIII: L’expansió militar i comercial de la Corona d’Aragó

La fi del domini d’Occitània

 

Què és Occitània?

És l’àrea històrica de domini de la llengua occitana. Comprèn bona part del sud de França, la Vall d’Aran (Catalunya), les Valls Occitanes (del Piemont, a Itàlia) i Mònaco.

Els segles XI, XII i XIII foren l’època de major esplendor de la cultura i la política occitanes. El model d’occità escrit, gràcies a la seva cultura refinada i brillant, se situà com una mena de llengua vehicular a tot Europa

465px-Occitania_blanck_map

 

Com es va perdre el control català d’aquest territori?

Amb l’excusa de lluita contra l’heretgia càtara, el rei de França Felip II, aliat al papa Innocenci III, va encetar la croada albigesa, contra els senyors occitans acusats de catarisme.

batalla-de-muret-1

Qui eren els càtars?

El catarisme fou una confessió cristiana difosa des del segle X fins al XIV i declarada per l’església catòlica com a contrària.

Una heretgia és una doctrina considerada contradictòria als dogmes establerts per l’Església Catòlica.

 

Recorda!!!, per què França va atacar els territoris d’ Occitània?

montfort-simon-deEls càtars havien estat considerats com a heretges i per iniciativa del papa Innocenci III, s’havia ordenat una croada contra ells, coneguda com creuada albigesa o creuada càtara.

En un primer intent per trobar una sortida pacífica al conflicte, el rei Pere va pactar casar el seu fill primogènit, l’Infant Jaume (futur Jaume I d’Aragó), amb la filla de Simó IV de Montfort, Amícia de Montfort. A tal fi, el rei Pere entregà com a penyora l’infant Jaume, que el 1211 tan sols tenia 3 anys, a Simó IV de Montfort. Però un cop aquest tingué al nadó sota el seu poder, el reclogué al Palau Trencavel de la ciutat de Carcassona i continuà atacant els vassalls del rei d’Aragó

Carcassona

 

 

L’exèrcit francès, liderat per Simó de Montfort, atacà i saquejà les principals ciutats d’Occitània, envaint així les terres del comte de Tolosa Ramon VI de Tolosa.

 

Doncs bé, el lloc de Beziers va ser una carnisseria en tota regla. Els creuats s’estaven assentant a l’exterior de la ciutat, quan els càtars van sortir en tromba de Beziers i van atacar el campament, matant a diversos cavallers. La represàlia no es va fer esperar. Els creuats van fer apilament de totes les armes que van poder i van assaltar rabiosos la ciutat. Beziers es va convertir en un bany de sang.

Als creuats se’ls havia indicat que els càtars eren servidors de Satanàs pel que no hi havia problema en assassinar-los.

El problema sorgeix quan se sap que en Beziers, a part dels “heretges” càtars, hi ha també catòlics que res tenen en comú amb els càtars. La sentència de l’arquebisbe de Narbona davant la possibilitat de la mort d’innocents, ha passat a la història: “Mateu-los a tots. Déu sabrà reconèixer els seus.”

(Via ¡Es la guerra! Las mejores anécdotas de la historia militar, Jesus Hernandez)

 

El comte va reunir els seus aliats, entre els quals Pere el Catòlic, per a lluitar contra les tropes franceses.

La batalla de Muret (1213) va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l’expansió catalana a Occitània.

La mort del rei Pere I de Catalunya-Aragó a la batalla de Muret aturà l’aventura occitana dels catalans.


L’expansió militar del segle XIII

Quines van ser les causes de l’expansió?

La derrota de Pere el Catòlic a la batalla de Muret va orientar un canvi geogràfic en l’expansió de la Corona d’Aragó. Es va dirigir cap al sud peninsular i vers la Mediterrània.

Altres causes serien la decadència dels regnes de taifes després de la victòria cristiana de Las Navas de Tolosa (1212), i els interessos de la burgesia catalana i de la noblesa aragonesa vers la Mediterrània.

Jaume el Conqueridor

La reina va ordenar encendre 12 ciris amb els noms dels apòstols, manifestant que el que durés més donaria el nom del seu fill, el que va succeir amb Santiago Apòstol, Sant Jaume.

 

Començà a regnar a l’edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l’edat de 68 anys.

Després de la derrota de Muret (1213), que acaba amb la influència catalana sobre els territoris occitans -amb excepció del Roselló i la Cerdanya i la ciutat de Montpeller, la Corona d’Aragó, a partir del regnat de Jaume I i al llarg d’aquests dos segles, dedica els seus esforços a conquerir el regne de València (1238), conquesta amb la qual dóna per finalitzada la seva reconquesta de les terres peninsulars

La conquesta de Mallorca

Tots els anys a Salou és celebra la partida de la flota d’En Rei Jaume I cap a Mallorca per lliurar-la dels sarracens.

El-rey-Jaume-I-y-su-esposa-Vio_54347090668_51351706917_600_226

Els mercaders i els nobles catalans es van orientar cap a la conquesta de les illes Balears, perquè eren un regne musulmà ric, un bon centre de comunicacions i un refugi de pirates.

Salou es converteix ràpidament en un dels ports més importants de la Corona d’Aragó. En conseqüència, a petició dels mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa pels atacs del pirates sarraïns mallorquins a les flotes comercials catalanes, el 6 de setembre de 1229 el rei Jaume I concentra a Salou una esquadra catalano-aragonesa que partirà a la conquesta de Mallorca d’Abú Yahya, el gobernador almohade de l’illa.

El 1229 el rei Jaume I el Conqueridor va conquerir Mallorca. Eivissa va ser conquerida una mica més tard, i Menorca ho va ser en temps d’Alfons III (1287), nét del rei Jaume I.

 

Conquesta d’Eivissa i Formentera

El Papa Gregori IX va atorgar a l’expedició de Conquesta catalana d’Eivissa i Formentera el títol de croada en una butlla del 24 d’abril de 1235.

Dalt Vila musulmana

 

Conquesta del Regne de València

Entrada de Jaume I a Madīna Balansiya el 9 d'octubre de 1238 (Balànsiya fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab)
Entrada de Jaume I a Madīna Balansiya el 9 d’octubre de 1238 (Balànsiya fou el nom amb què fou coneguda l’actual ciutat de València en l’època àrab)

La conquesta de les darreres places originà una topada amb Alfons X de Castella, que pretenia conquerir Xàtiva.

Però hi renuncià després de signar el tractat d’Almirra (1244), segons el qual Jaume I cedia a Castella la conquesta de Múrcia.

 

 

 

Conquesta de Múrcia

La Corona de Castella havia sotmès l’Emirat de Múrsiya a vassallatge el 1243. Però el 1264 els sarraïns murcians es van revoltar contra Castella amb el suport de regne de Granada i el Marroc.

Quadre de Mauricio Federico Ramos (1846-1904), representant l'entrada de Jaume I a Múrcia l'any 1266, després de la capitulació
Quadre de Mauricio Federico Ramos (1846-1904), representant l’entrada de Jaume I a Múrcia l’any 1266, després de la capitulació

Com que Castella era incapaç de controlar la rebel·lió islàmica, la reina Violant d’Aragó i d’Hongria, filla de Jaume I i esposa d’Alfons X el Savi de Castella, demanà ajuda urgent al seu pare Jaume.

Les tropes, majoritàriament catalanes i comandades l’infant Pere d’Aragó (fill de Jaume I i futur Pere el Gran), derrotaren al cabdill de la insurgència islàmica, n’expulsaren les tropes granadís i hi assentaren un contingent de 10.000 colons militaritzats i majoritàriament catalans

 

Jaume I cada dia més greu, el 21 de juliol del 1276 féu cridar el seu fill Pere i després de donar-li diversos consells, abdicà de tots els seus regnes en favor dels seus fills, i ara reis, Pere el Gran (III d’Aragó, I de València i I de Barcelona) i Jaume II de Mallorca.

Jaume I es convertí en monjo  i inicià aleshores el viatge per ingressar al Monestir de Santa Maria de Poblet. Les cròniques situen la mort de Jaume I en algun lloc no determinat proper a València de camí cap a Poblet.

Testament de Jaume I"
“Testament de Jaume I” (oli sobre tela d’Ignasi Pinazo Camarlench)

 

L’expansió Mediterrània dels successors de Jaume I

Entre finals del segle XIII i el segle XIV, Catalunya va conèixer una època de plenitud, tant pel seu creixement demogràfic com econòmic, com per la seva important expansió marítima cap a la Mediterrània.

 

Roger de Flor va ser un cavaller templer i cabdill mercenari al servei de la Corona d'Aragó. Va exercir com un dels capitans dels almogàvers
Roger de Flor va ser un cavaller templer i cabdill mercenari al servei de la Corona d’Aragó. Va exercir com un dels capitans dels almogàvers

Roger de Flor: cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escut o un senyal del rei d’Aragó en la cua”

Aquesta època coincideix amb els regnats de Pere el Gran (que va conquerir Sicília i que va haver de defensar-se de la croada francesa contra Catalunya),

El Desafiament de Bordeus

Diuen les cròniques més llegendàries que Carles d’Anjou (rival per Sicília) i Pere el Gran van pactar solucionar les seves desavinences amb un combat personal acompanyats dels seus cent millors cavallers. Pere el Gran es va disfressar de criat i travessà la frontera arribant a Bordeus, on s’identificà davant de les autoritats locals provant que havia complert el compromís; per contra, Carles d’Anjou no s’atreví a presentar-se i restà a Nàpols.

i dels seus fills: Alfons el Franc (que es va apoderar de Menorca) i Jaume II el Just, (que va viure els moments de major expansi6 de la Corona Catalano-Aragonesa, incorporant part del regne de Múrcia i va iniciar l’ocupació de Sardenya).

 


 


La societat i les institucions de govern de la monarquia 

 

 


 

La Crisi dels segles XIV i XV

Després dels anys de bonança econòmica viscuts a Europa als segles XII, XIII, i inicis del XIV, la situació econòmica i demogràfica va començar a canviar de manera molt brusca.

Danzas_de_la_muerte

“Lo mal any primer”

L’inici del període de crisi s’ha fixat en l’any 1333, anomenat “lo mal any primer”, quan una mala collita de blat va provocar una gran pujada dels preus i la fam. Es calcula que Barcelona aquest any va perdre uns 10.000 habitants i que molts pagesos pobres van morir.

Quinze anys més tard, el 1348, va arribar procedent d’Orient la Pesta Negra. La malaltia era generalment mortal, molt contagiosa i no se’n coneixia cap remei eficaç. Els anys següents i fins a la fi del segle XV, epidèmies i males collites es van anar alternant. Les epidèmies van afectar especialment les ciutats, per la concentració de la gent i la manca d’higiene. Catalunya va perdre en aquesta etapa la meitat de la població.

Imatge_p274

Durant els primers dies de la malaltia el malalt no notava símptomes, ja que es trobava en la fase d’incubació. Però un cop passats tres o cinc dies, començava a patir mareigs, febre, calfreds i vòmits. Aquests símptomes anaven intensificant-se fins a provocar la mort del malalt. Segons el tipus de pesta, la possibilitat de sobreviure podia ser més o menys alta. Així per exemple, dels tres tipus de pesta coneguts ( bubònica, pulmonar i septicèmica) la pulmonar causava la mort en un 90% dels contagiats.

En aquesta època no es coneixien les causes de la pesta i l’atribuïen diferents causants com a un càstig diví, a conspiracions dels jueus per fer mal als cristians o, fins i tot, als astres.

Així doncs, no hi havia remeis per guarir la pesta. Per combatre-la es recorria a tot un ventall de mètodes ineficaços com ara extreure sang del malalt o organitzar processions i misses per buscar la protecció divina, entre d’altres.

La mesura més eficaç era decretar l’aïllament de les ciutats afectades, impedint la sortida de la gent per tal d’evitar la propagació de la malaltia a altres llocs. Les ciutat van resultar especialment afectades , ja que la concentració d’un gran nombre de persones juntament a la falta d’higiene habitual d’aquesta època, afavorien el contagi.


Així que, resumint: els elements que van caracteritzar la crisi de la baixa edat mitjana a Catalunya van ser:

1. La davallada demogràfica.

2. La crisi al camp.

3. La crisi a la ciutat.

4. La caiguda del comerç

 



El canvi de Dinastia

La Crisi econòmica va coincidir amb un conflicte polític, la mort del rei Martí I l’Humà, sense descendència, l’any 1410. 

Rotlle-genealogic-poblet-marti-I-darago

Per tal d’escollir el nou rei, es van reunir representants d’Aragó, Catalunya i València i van signar el Compromís de Casp.

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d’Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l’objectiu de decidir qui succeiria l’últim rei del casal de Barcelona, Martí l’Humà (mort el 1410)


 

Ferrando_I_d'AragónJa veieu el resultat, en el Compromís de Casp es va votar al successor de Matí I L’Humà i fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit el d’Antequera, en detriment de l’altre candidat Jaume II d’Urgell.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s